Què té la cervesa IPA que la fa tan genuïna? Doncs una gran concentració de llúpol, un percentatge d’alcohol del 5% al 7% i molta història. Cada llauna o ampolla d’IPA conté una de les més grans troballes de conservació del món de la cervesa. O això explica la llegenda…
Hi ha històries que ens semblen fascinants i per això recorren països sencers de boca en boca. La història de la recta fantàstica de George Hodgson per a una recepta de cervesa de llarga conservació és una d’elles.
Explica la llegenda…
La India Pale Ale, el seu acrònim IPA, va ser el resultat de l’esforç dels productors de cervesa anglesos de finals del s. XVIII de portar la seva cervesa a l’Índia i que arribés en bon estat per al seu consum.
Les cerveseres angleses de l’època havien descartat produir la cervesa a l’Índia, ja que feia massa calor. Però necessitaven una cervesa que pogués sobreviure intacta un viatge de 6 mesos. Els anglesos de les colònies de l’Índia demanaven cervesa anglesa.
Els canvis de temperatura durant els viatges marítims des de la Gran Bretanya fins a l’Índia feien malbé la cervesa, que arribava agra i caduca.
La recepta creada per George Hodgson aconseguiria que la cervesa superés totes les inclemències meteorològiques. Va augmentar la concentració de llúpol el percentatge d’alcohol de l’October Ale, una cervesa forta que s’envellia com el vi abans de veure-la. El llúpol controla el creixement de la bactèria que transforma l’alcohol en àcid acètic.
Sembla una bona història, oi? Quelcom per explicar. Doncs bé, gairebé res del que hem explicat ha pogut ser mai verificat. Un article de The Beer Connoisseur ens parla del tema amb detall. La cervesa s’exportava ja a l’Índia amb èxit a principis del s. XVIII. La cervesa podia durar fàcilment més d’un any i es transportava sense problemes. Sí que hi va haver una legislació en aquella època per transportar la beguda que obligava a elevar la graduació i la concentració de llúpol per garantir una millor seguretat de conservació.
Però sempre és més interessant explicar una bona història. O sigui que queda a criteri de cadascú què s’explica o què es creu.
Autora: Anna García Sánchez
