El whisky japonès és indubtablement un whisky de gran qualitat, avui dia ja ho sabem. Però, potser per la nostra herència cultural, quan algú pensa a comprar un bon whisky no pensa en whisky japonès d’entrada, sinó que el single malt escocès de tota la vida, s’imposa de manera automàtica i gairebé rotunda. Tot i així, qui decideix sortir de la rutina i prova el whisky japonès de segur que repetirà i el triarà enfront d’altres grans whiskies.
Els japonesos sempre aconsegueixen excel·lir en tot allò que fan. Eric, com s’ha donat a conèixer el whisky japonès i des de quan?
La història del whisky japonès és relativament curta, ja que no va ser fins als anys 30 que van acabar de definir el seu propi estil. Masataka Taketsuru va ser el gran impulsor del whisky japonès quan als anys 20 va anar a conèixer els secrets dels mestres escocesos. En tornar al Japó va començar la seva reinterpretació del whisky. Va deixar l’empresa on treballava Masataka (Torii, l’actual Suntory), per inviabilitat del projecte del nou whisky i va obrir la seva pròpia destil·leria.
D’aquesta manera van néixer els dos gegants del whisky japonès: NIKKA i SUNTORY. La seva rivalitat ha donat grans whiskies al món.
Però no va ser fins passada la Segona Guerra Mundial que el whisky japonès va fer un salt qualitatiu i va mostrar tota la seva esplendor al mercat internacional. Amb l’economia de nou en ple funcionament, el Japó necessitava el destil·lat de moda amb la perfecció que tant caracteritza als nipons. I, cap als anys 90 i principis de mil·lenni, els seus whiskys van guanyar premis en l’àmbit internacional, desbancant així als reis escocesos, i imperant el seu domini sobre les nacions més clàssiques, ara sorpreses per la qualitat i l’excepcionalitat del whisky.
Quins trets diferenciadors hi trobem enfront del whisky clàssic europeu?
El tret més diferenciador del whisky japonès no és ni el sabor, ni en el color, ni és en cap cosa visible. El seu tret diferenciador és la manera d’elaborar el producte. Busquen la perfecció feta whisky, amb un sabor rodó que captivi a l’amant del whisky, sense perdre caràcter i personalitat. Aquesta manera de fer tan nipona fa que els seus productes siguin equilibrats en tots els aspectes.
Alhora, no s’ha d’oblidar que hi ha whiskys molt identificatius per l’envelliment. Fan servir fustes autòctones, que aquí no trobem, com la fusta de cedre japonès o el mizunara, el roure japonès. Aquestes fustes donen sabors molt particulars i únics.
Què passa amb el whisky japonès que s’ha posat tan de moda?
La moda del whisky japonès no sembla que sigui passatgera, sinó que ha arribat per quedar-se. Aquest producte tan únic s’ha de celebrar en tots els possibles nivells. Els grans experts del whisky l’han considerat com el millor de tot el món. Això és un èxit sense precedents.
Aquest fenomen ha engegat la maquinària de la llei de l’oferta i la demanda. I com sempre passa amb els bons productes, en tocar la fama i la glòria també ho han fet els seus preus.
Podem buscar whiskies de productors més petits com a alternativa a les grans marques de Nikka i Suntory. Segueixen sent whiskies, on res és en va i tot està molt pensat, però més econòmics.
Però sigui com sigui, ara ja tothom pot trobar whisky japonès a la seva botiga de confiança i gaudir-ne.
A Distribucions Aral ens fem càrrec de les noves tendències socials, i per això tenim en compte d’incloure productes com el whisky de Nikka i Suntory pels nostres clients més selectes.
Autor: Sommelier Eric Andreu Carvajal / Edició: Anna García Sánchez